Passa al contingut principal

"Viatge al fons de la nit" Louis-Ferdinand Céline (1932)


Recordo perfectament el moment en què un professor de la facultat ens va recomenar (o obligar per l'assignatura) llegir "Viatge al fons de la nit" de Louis-Ferdinand Céline. No recordo molt bé els motius, però no el vaig llegir llavors, quan tocava, vés a saber, segur que mentre estàvem al bar vam improvisar alguna solució per aprofitar el treball d'algú altre o ens en vam escapolir d'alguna manera. I em vaig equivocar, no era una recomanació llançada perquè sí. El llibre és una lluita constant amb la vida, amb el destí, amb les tradicions, amb les imposicions de la societat. 
Amb aquesta novel·la autobiogràfica Céline escrivia tota una sèrie de turments que va anar arrossegant durant la vida. Pors i excitacions. Obsessions per les dones. La incomoditat de no estar bé enlloc, de ser un apàtrida moral malgrat haver lluitat pel seu país a la Primera Guerra Mundial. 
El relat és original, fresc, tot i que la vivacitat del text a vegades alenteix la comprensió. Té una primera part (la que explica la guerra) molt ben tramada, sota un mateix estil. En canvi, després de la guerra el llibre es fragmenta en etapes vitals que es traslladen en maneres diferents de relatar, tot i que hi hagi personatges que apareixin durant tota la trama. De fet, a mi em va semblar que després dels capítols de la guerra, era tot un somni, un món surreal amb un amic imaginari o amb un alter ego seu (Robinson).

Deixeu-me acabar amb un parell de frases interessants del llibre:
- "És per les olors que s'acaben els éssers, els països i les coses. Totes les aventures s'en van pel nas"
- "Això prova que no es pot viure sense plaer ni un segon, i que és ben difícil sentir pena realment. És així la vida"
  

Comentaris

  1. Jo també recordo aquell dia com si fos ahir... En el seu moment sí que vaig llegir el llibre i em va colpir. Al principi va ser una aproximació difícil però poc a poc em va anar captivant...

    Espero que et vagi molt bé per UK... i llegir-te tot sovint ;)

    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Jo me'l vaig llegir llavors i puc dir que va ser un temps ben invertit! Un dels millors llibres que he llegit.

    M'has fet riure amb això de que vam improvitzar alguna solució al bar!

    Una abraçada! Júlia

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Ripoll, terra de pisos (buits) i supermercats.

Imatge virtual del projecte de La Devesa del Pla de Ripoll. Foto: Agustí Vilà/ Elripolles.info Anem al gra. L'Ajuntament de Ripoll, on hi governa Convergència i Unió, amb el suport del PSC, han donat l'últim vistiplau per fer, de nou, allò que ens va portar a la crisi: agafar un terreny, invertir-hi milions d'euros i obtenir-ne més pisos i més sòl comercial. Sí, allò que ha portat tanta gent a la misèria. Felicitats per la pensada, fa pinta que serà un desastre. Capitalisme per avui, enriquiment d'uns quants, gana per demà, misèria per la gent. Anem a analitzar-ho. Potser realment la gent demana això? Quina necessitat hi ha d'urbanitzar d'aquesta manera la Devesa del Pla? Primer preguntes als polítics. Xavier Cima. Regidor d'Urbanisme de Ripoll i diputat al Parlament de Catalunya. Foto: Adrià Costa Vostès saben quants locals comercials buits hi ha al centre del poble? Vostès saben quants pisos buits hi ha al barri vell? Si la intenció de

clau de sol

cada lletra esdevé clau de sol per convertir-te en una modesta simfonia.

Hegemonia i ruptura

Foto: Europapress.es El proper 9N caldrà que des de l’estricta lluita que ja duem fent des de fa desenes anys, se segueixi la reivindicació i se segueixi col·lapsant l’Estat espanyol. Malgrat que no és la consulta promesa, cal ser-hi, sempre que hi hagi un mínim de garanties. Més enllà del 9N hi ha un futur a curt termini que pot fer canviar la història d’aquest país com un mitjó. Malgrat tots els esforços de les estructures que dominen la nostra societat perquè no ho fem (diaris, polítics, empreses, lobbys, etc.). Fer la consulta desobeint els feia por, de fet, el missatge que surti de qualsevol urna, si no és el que volen, els fa por. A Catalunya, es dóna la circumstància que podem trencar la seva hegemonia, per primera vegada, des de la Segona República espanyola. A més de tot això, tenim la crisi estructural del sistema capitalista que plana damunt nostre, com un carronyaire que tot ho engoleix. I de la mateixa manera que ell ens veu a nosaltres, com a presa fàcil, t